Cooperació, confiança, una nova visió

Una col·lega de San Sebastián, em demana el perquè de la meva candidatura a la presidència del Col·legi oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.

Tant amb la Tákun com amb el seu marit, l’Ignacio, així com amb molts altres companys immobiliaris de tot l’estat Espanyol, ens trobem sovint des de fa molts anys en esdeveniments professionals. Allà, aprofitem l’excusa de la formació per conversar de tot allò que ens uneix, i que és la nostra passió, la professió immobiliària.

Hom es sorprendria de la quantitat de coses fantàstiques que surten d’aquestes trobades: coneixement, propostes, negoci, i sobretot una forta amistat fonamentada en la confiança.

Potser fa uns anys era estrany que un grup de “competidors” es reunís i intercanviés informació (des de fora se’ns podria veure com a rivals), amb competidors. Semblàvem éssers estranys dins la professió, i en el món; i també que estàvem allunyats de la resta d’immobiliaris, incloses les associacions i col·legis professionals que ens representaven.

Aquest grup d’immobiliaris era cada vegada més nombrós, vàrem entendre que compartint informació entre nosaltres, el que aconseguíem era millorar el nivell general de la professió, i això suposava un benefici cap a al client. Això, que no era pas una estratègia, sinó més aviat una forma de supervivència i creixement, va ser el nostre particular començament del que avui entenem com gir cap al client, i posar-lo al centre de les decisions.

Aquells esdeveniments van començar a fer-se a diferents llocs del territori, però semblava que les grans associacions o col·legis en quedaven al marge, no perquè no hi fossin benvingudes, sinó, en la majoria de casos, perquè els semblava que no calia fer les coses d’una altra manera, i darrera de la típica frase de “això sempre s’ha fet així” no es movien dels seu statu quo.

Per sort en el meu cas, primer el Col·legi d’API’s de Barcelona, i més endavant l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, sempre han estat força inquiets, i aviat van entendre que el mercat estava girant cap a una nova realitat, la que representàvem companys com la Tákun o jo mateix, així que poc a poc s’hi van aproximar.

A Catalunya, el Col·legi i l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, engloba més de 3.000 empreses o professionals, sens dubte és la més nombrosa de l’estat, però encara queda lluny dels prop

de 7.000 professionals que actualment estan inscrits al registre obligatori d’agents immobiliaris (AICAT).

Els temps han canviat pel mercat immobiliari, i a una velocitat que sembla que agafa a tothom desprevingut, no fa pas res estàvem parlant sobre com sortir de la crisi, i ara mateix no sabem com fer front a la quantitat d’oficines immobiliàries que obren (i moltes d’elles tanquen) sense  control, aparentment.

Ara és el moment d’intentar apropar a tots els que exerceixen la professió immobiliària, cap a nous estàndards de qualitat, basats en els drets dels consumidors, amb la fi de netejar la imatge molt degradada que tenim que, en masses casos, els que exercim la professió d’agents immobiliaris.

No ho aconseguirem si no és amb l’empenta de tots, és moment de deixar de veure el que ens separa i començar a veure el que ens uneix.

Entre tots hem d’exigir amb força un registre obligatori en totes i cadascuna de les regions d’Espanya, seguint l’exemple que vam ser Catalunya el 2007; sols així podrem estandarditzar uns mínims que garanteixin als consumidors que comptar amb l’ajuda d’un agent immobiliari protegeix els seus interessos, els estalvia riscos innecessaris i els facilita quelcom tan important com l’accés a l’habitatge.

Aquesta unió ens permetrà, a tots els que exercim la professió immobiliària, anar a les institucions públiques, com a clars representants i coneixedors del que succeeix en el mercat, actors principals de les decisions que s’han de prendre dintre de l’àmbit de l’habitatge, no només al municipis, sinó també a les províncies, CCAA i en definitiva a  tot l’estat espanyol.

Per tot això que us explico, i moltes altres raons, espero que la meva amiga Tákun no estigui estranyada de la meva candidatura, sinó tot el contrari. Tot aquell grup d’apassionats que estàvem intentant innovar, i veure el futur de la professió de forma diferent, ara ens toca donar un pas endavant. És necessari exercir aquest lideratge col·laboratiu i constructiu des de les associacions i col·legis professionals que són els representants del sector immobiliari.

Això no és un moviment local, sinó global i ja ha començat!!

Comparte!

Comentarios Facebook

Comments (3)

  1. Completament d’acord Francesc!!!
    Primer en que aquestes trobades fomenten la passió per una professió admirable, i en segon lloc, cal una regulació legal.
    Gràcies per l’esforç i il.lusió que fiques en el sector immobiliari.
    Una abraçada i èxits,
    Marta

  2. Siempre he confiado que algún día se hiciera un gran salto cualitativo en esta profesión. Empezando por el respeto de las instituciones para que solo profesionales del sector puedan ejercer y dar confianza a sus clientes, aprovechando las tecnologías , la calidad humana y haciendo frente a todos esos “dinosaurios “ verdaderas lacras de nuestro sector. Gracias Francesc por ser inovador y querer involucrar al colectivo para conseguir un futuro profesional mejor, con más respeto a una profesión dura, apasionante y al servicio de calidad . Una abraçada.
    Joana

    1. Muchísimas gracias Joana por tu comentario, significa mucho para mi vuestro apoyo.
      Un abrazo

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *