Una científica a l’oficina immobiliària per Martina Marbà

Les germanes Marbà són la pura essència de la Immobiliària tradicional, que ara, amb la tercera generació fa un gir per adaptar-se als nous temps.

La Martina és “una rara avis” dintre la professió, parles 2 minuts amb ella i te n’adones.

Parla amb seguretat, té clar el que vol, i l’esport (crec que practica tot el que es pot practicar) l’ha entrenat en l’esforç, la regularitat i la constància.

Quan em va explicar la seva història no me la podia creure, és apassionant!! Ens calen moltes persones com ella a la nostra professió, no podem deixar perdre la seva visió i experiència, però ens ho explica ella mateixa, com una investigadora va acabar a l’oficina Immobiliària.

Per Martina Marbà.

Alguns es pregunten ¿com es pot passar de teoremes, fórmules i números a una oficina immobiliària?

Bé, doncs des de ben petita, a casa, dominaven les converses immobiliàries, tant per part del pare com de la mare que li preguntava, ja fos a l’hora de sopar, com viatjant en cotxe, o fins i tot veient una pel·lícula al saló, sempre quedava algun tema que no s’havia comentat: que si el llogater d’aquest carrer o de l’altre, el propietari d’aquí i d’allà, les reformes com van, etc.

Escoltar-ne parlar tots els dies a totes hores penso que és el que em va fer fugir, i no voler-ne saber res durant molt de temps.

Entre integrals triples, equacions diferencials i derivades, vaig decidir dedicar-me a l’estadística, després a la Bioinformàtica i a la investigació.

Els projectes duraven mesos o anys, em passava el dia davant d’un ordinador analitzant entre els milers de gens del ser humà quins eren els “dolents”, aquells que eren causants de certes malalties.

Fèiem servir el Big Data, per analitzar, entre d’altres variables, els milers de gens, i així poder resoldre amb mètodes estadístics, el que a simple vista una matriu numèrica no ens permetia de veure.

I mentrestant, tot el que passava a casa, per mi era una feina més de carrer, visites amb clients, llibretes, firmes i papers…

La investigació em va donar l’oportunitat de viure a molts llocs diferents, Glasgow, València i Nova York. Conèixer molta gent de diferents orígens, molts d’ells encara aportant grans avenços per la ciència i treballant amb la tecnologia més puntera.

Però va arribar un moment en que tocava alinear la vida personal i la professional, i tornar a Barcelona. Era el moment d’aprofitar l’oportunitat de treballar a l’empresa familiar, a l’oficina immobiliària!

I de sobte, t’adones que comences de nou, en un àmbit totalment diferent, i molt més interessant del que t’havies imaginat.

Descobreixes un sector en plena evolució, però encara molt enrederit respecte altres que ja havia conegut, on sense que ho pensés abans, et pots endinsar en moltes temàtiques diferents (arquitectura, dret, marketing, big data, …), on la nova tecnologia també hi té gran protagonisme (tours virtuals,  realitat augmentada, ..), on es té un tracte directe i constant amb les persones i s’ofereixen serveis amb un tracte personalitzat.

Però en contra partida és un sector molt sensible per a tothom, ja que té implicacions directes amb l’economia de les famílies.

I diàriament veus les notícies immobiliàries que es publiquen, massa sovint amb dades poc fiables. Les dades numèriques de preus (de lloguer, de venda, increments…) solen ser poc contrastades, i únicament busquen un titular als mitjans de comunicació.

En aquests moments de moltes dades i poca informació, on tens el pols del mercat que diu una cosa i la premsa en diu una altra, llavors és quan saps que la nostra feina d’immobiliaris, encara és més important, cal més que mai el tracte personal.

Per aportar a les persones els nostres coneixements, adquirits amb l’experiència personal, de l’empresa, dels nostres companys, i poder-los aconsellar el millor.

Fer que el camí tant important a recórrer de comprar o vendre el seu pis sigui el més fàcil i agradable possible. Ajudar-los a deixar enrere una vida viscuda, en un lloc que els deixarà de pertànyer, uns sentiments i unes emocions que els han acompanyat curtes o llargues estades.

I per mi la millor recompensa és quan veus les persones emocionar-se i saps que els has ajudat a trobar la casa que tant desitjaven,  o els has acompanyat en la venda, a uns o altres, i els acompanyes amb confiança a passar a la següent etapa de les seves vides.

Comparte!

Comentarios Facebook

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *